Piera
Descripció
Piera
és una vila d'uns 12.000 habitants, situada a 48 Km. de Barcelona, a la
comarca de l'Anoia. És el terme més extens de la comacra. Compta amb el
nucli principal i diferents nuclis de població disseminats, de nivell rural
i residencial. El sector sud (Sant Jaume Sesoliveres i La Fortesa) limita
amb els municipis penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d'Anoia i
Sant Llorenç d'Hortons. Al nord, pel caseriu de Ca n'Aguilera, limita amb
els municipis de El Bruc i Castellolí. A llevant limita amb els termes de
Els Hostalets de Pierola i Masquefa, i a ponent amb els municipis de La
Pobla de Claramunt, Vallbona d'Anoia i Cabrera d'Igualada.
La vila de
Piera es troba al costat de l'antic camí d'Aragó, que procedia de Masquefa,
passant per l'Hostal de Can Bonastre i Can Creixell. Des de Piera
passaa per La Venta, arribava a Vallbona d'Anoia, seguia cap a Igualada,
passant per La Pobla de Claramunt.
El nucli fou
estructurant-se en un llarg carrer principal condicionat per la depressió
del terreny, per un costat la riera Guinovarda i per l'altre el torrent de
Trull.
També formen
nuclis habitats els caserius de Ca n'Aguilera, El Bedorc, Sant Jaume
Sesoliveres, La Fortesa, Can Canals, Can Cairot i Can Creiexell. En el terme
municipal hi ha 12 urbanitzacions: Can Claramunt, Can Mata, La Venta - Can
Mussarro, Can Martí, Can Bonastre, Can Mas, Vallbonica, Can Bou, La Grua, El
Bosc de l'Aliga, Castell de la Ventosa i Can Canals - El Portell. La
importància de la segona residència a les urbanitzacions fa que la població
present en el terme municipal gairebé es quadrupliqui en els mesos d'estiu.
Visita
És
recomanable el nucli antic de la vila amb nombrosos exemples d'arquitectura
i estructuració urbanística configurat per l'evolució de la vila des de
l'edat mitjana fins els darrers segles: La Casa de la Volta, amb arcades,
bigues de fusta i taieres, la Font de l'Abeurador, l'Antiga Capella del
Carrer de Sant Sebastià, el Portal d'En Romanyà, els arcs medievals de la
plaça de les Voltes, i la Casa Sastre, amb uns esgrafiats a la façana, obra
de Ferrann Serra.
El Castell
del Fontanet, documentat l'any 955, fou lloc temporal d'estada reial entre
1231 i 1268. Ben conservat, és un bon exemple d'arquitectura civil-militar.
Es pot visitar la Sala d'Armes, els primers diumenges de cada mes d'11 a
14h. Al costat del castell hi ha l'Església Parroquial de vestigis de les
èpoques romànica i gòtica.